Els nens es converteixen en parlants força competents al voltant dels 3 anys d'edat. Pràcticament tots arriben a aquesta fita seguint les mateixes fases evolutives i patrons semblants. A més, aparentment, ho fan amb poc esforç i poques dificultats. Aquests primers anys de vida són molt importants per desenvolupament del llenguatge infantil. A continuació us expliquem com podeu ajudar-los!
Tot i que podem parlar d'un component innat, hem de tenir present que el llenguatge s'adquireix com una activitat compartida entre dues o més persones. En aquest cas l'adult ocupa el paper de "persona competent" i el nen ocupa la posició "d'aprenent".
Els més petits, gràcies a aquests moments compartits amb l'adult, aprenen a parlar de manera natural i lúdica, sense un aprenentatge específic. Aquestes situacions s'inicien molt aviat. Per exemple: Quan l'adult interpreta i respon al plor del bebè; quan a l’etapa del balboteig l'imita, contesta i l'anima a “parlar”; quan apareix llenguatge en els jocs compartits; etc.
Aquestes situacions són bàsiques per l'òptim desenvolupament lingüístic del nen. Però és necessari que la comunicació sigui bidireccional. Tant els grans com els petits han de participar i crear aquesta atmosfera comunicativa. Malauradament, ens trobem amb molts nens que presenten dificultats del llenguatge que deriven d'aquesta manca de comunicació adult-nen. Entre les dificultats que acostumem a trobar més sovint es troben el retard de la parla (el nen comença a parlar molt tard); dislàlies (parla incomprensible i plena d'errors de pronunciació) y tartamudeig (el ritme i la fluïdesa estan afectats). Això pot ser degut a diverses causes, per exemple:
- Al ritme de vida accelerat i frenètic que viu la nostra societat, on els adults disposen de poc temps lliure i veuen menys als seus fills.
- Les dificultats laborals i/o econòmiques que fan que els grans no estiguin de tant “bon humor” per jugar i gaudir de la canalla.
- L'ús d'aparells tecnològics (mòbil, tablet, televisió..) en nens cada cop més petits (menys de 3 anys). És un recurs fàcil per tenir-los entretinguts i que no donin gresca quan ens demanden atenció.
Tot això dona lloc a relacions poc equilibrades entre els membres de la família i pocs espais dedicats a la comunicació i joc amb els petits. No obstant, destacar que perquè apareguin problemes en el llenguatge aquestes situacions han de ser reiteratives i generalitzades en el dia a dia del nen, en cap moment estem parlant de situacions puntuals. A més, aquestes dificultats del llenguatge, poden també repercutir en aspectes emocionals i de relacions socials. Podem trobar:
- Timidesa.
- Dificultats per relacionar-se amb altres nens de la seva edat.
- Dependència de l'adult (pares, familiars, mestres,...).
- Preferència per la gesticulació a la parla en públic.
- Sensació de “vergonya”-“por” a parlar en públic i a cometre errades.
- Cansament de que no se'ls entengui ni se'ls escolti.
Què hem de fer per evitar aquestes situacions? Com podem ajudar als més petits a desenvolupar el seu llenguatge? La resposta és molt fàcil! Hem de proporcionar les eines necessàries i facilitar el camí que ells hauran de recórrer.
A continuació enumerem una sèrie de consells que poden servir de guia:
- Intentar dedicar una estona al dia per parlar amb els petits de manera relaxada.
- Deixar que s'expressin sense presses, respectant els torns i seu ritme de parla.
- Parar més atenció a què ens diuen i no a com ens ho diuen.
- Fomentar el joc simbòlic on el llenguatge flueixi espontàniament (nines, historietes,...).
- No fer servir un llenguatge directiu i/o agressius.
- Evitar un llenguatge massa infantil i ple de diminutius.
- No abusar de les preguntes, sobretot les tancades.
- Fomentar el diàleg.
- Evitar les excessives correccions. Millor reformular, imitar i ampliar el seu discurs.
- Llegir un breu conte abans d'anar a dormir.
- Aprofitar les estones compartides per ampliar vocabulari i crear rutines (l'hora del bany, el menjar,...).
I el més important!
Gaudiu d'ells i ajudeu-los a créixer.
Judith Arenas Mañas
Grau de Logopèdia i Màster en Logopèdia Clínica i Escolar
Num. Col. 3.702
