Articles de psicologia i logopèdia
Un dels aprenentatges que els nens i nenes han de superar durant seva infantesa és la correcta adquisició de la lectura i l’escriptura. Aquests coneixements són complexos, i haurem de prestar especial atenció durant el procés que comprèn entre els 6 i 8 anys d’edat, per detectar possibles alteracions.
S'acosten unes dates que a molta gent li agraden però a la vegada a d'altres persones els horroritza, el Nadal. No entrarem en el debat de consumisme, trobar a faltar a éssers estimats, etc. si no que parlarem de les reunions familiars. En aquest article parlarem de les dificultats que sorgeixen en aquestes situacions i donarem algunes pautes per poder sobreviure-hi amb èxit.
Ara que estic asseguda tranquiŀlament i tinc a molta gent al meu voltant em paro a observar, és curiós com em crida l’atenció la calma que es respira; això em fa pensar: Sempre anem corrents, tenim pressa, esperar ens mata perquè no tenim temps, no podem aturar-nos per no perdre ni un segon.
Por, aquesta emoció primària i adaptativa, que ens protegeix i ajuda a sobreviure. Davant d’una situació de perill, la por ens prepara per actuar o escapar i així protegir-nos. Però la por no sempre és adaptativa i en aquestes ocasions es converteix en una emoció que ens bloqueja, activa i incapacita en el nostre dia a dia.
Els nens es converteixen en parlants força competents al voltant dels 3 anys d'edat. Pràcticament tots arriben a aquesta fita seguint les mateixes fases evolutives i patrons semblants. A més, aparentment, ho fan amb poc esforç i poques dificultats. Aquests primers anys de vida són molt importants per desenvolupament del llenguatge infantil. A continuació us expliquem com podeu ajudar-los!
Llegeix més: El paper de l'adult en el desenvolupament del llenguatge infantil
En aquest article abordarem un tema important de la vida en parella, el sexe. El sexe amb la nostra parella és una de les coses que diferencia la nostra relació de la resta de relacions d’amistat. Sovint, quan portem molt de temps amb el nostre company/a aquest tema sembla que passa a ser poc important. Si estem cansats es deixa per un altre dia, ja que hi ha coses més importants de les que preocupar-se. Ho fem “perquè toca”, anem ràpid i així ens ho traiem de sobre fins la propera vegada.
La logopèdia és una professió cada cop més coneguda i reconeguda que ha anat guanyant prestigi en els darrers anys, gràcies, entre d’altres coses, al impacte social que representa. No obstant, encara hi ha gent que desconeix aquesta especialitat o que la relaciona amb un àmbit d’actuació i un públic determinat, generalment els nens i la parla.
Sovint a consulta ens trobem amb persones que actuen bàsicament de dues formes.
- D’una banda trobem individus que es defineixen com a sincers “jo dic el que penso i a qui no li agradi que s’aguanti” i declaren que “a la gent no li agraden les persones sinceres”. Això seria el que anomenem comportament agressiu.
- D’una altra hi ha moltes persones que no acostumen a dir el què pensen per “por a que els altres s’enfadin”, perquè “és una tonteria” o bé perquè “els hi és igual”. En aquest cas parlem de comportament passiu.
Sovint, a sessió amb els pacients al preguntar sobre algún tema dolorós del passat em trobo amb el mateix tipus de resposta: “això ja està superat”, “ja ho he esborrat” o respostes similars. I ells sempre escolten el mateix comentari per la meva part: “les experiències viscudes no s’esborren de la nostra ment si no que aquesta les tapa, intentant evitar fallidament que ens facin mal, però continúen estant allà”.
En aquest breu escrit parlarem sobre les emocions i l’expressió d’aquestes. Primerament referir que l’expressió de les emocions és un tema cultural, depenent del lloc on vivim està ben vist expressar-les o no. Per exemple, a la cultura japonesa no s’expressen les emocions ni positives ni negatives. El com expressem nosaltres les nostres emocions depèn del context cultural on ens trobem i del nostre entorn, és a dir del que hem après a casa des que érem petits.
