Ara que estic asseguda tranquiŀlament i tinc a molta gent al meu voltant em paro a observar, és curiós com em crida l’atenció la calma que es respira; això em fa pensar: Sempre anem corrents, tenim pressa, esperar ens mata perquè no tenim temps, no podem aturar-nos per no perdre ni un segon. Moltes vegades als meus pacients els hi dic que semblem el personatge del conte infantil Alícia en el País de les Meravellés, aquell conill blanc que tenia pressa constantment... tic-tac-tic-tac sembla ser el so que anem escoltant durant tot el dia.
On em trobo ara no hi ha més opció que estar assegut amb calma i esperar, per no crear molta expectació amb això, estic a l’avió. La gent aquí para, no ens queda una altra! La noia del meu costat dorm recolzada sobre la seva parella, altra noia aprofita per escriure en una llibreta, hi ha parelles que parlen i riuen, altra gent llegeix (una revista, un llibre, és igual) i d’altres simplement es dediquen a mirar per la finestra. Probablement tota aquesta gent per primer cop en dies s’atura a fer aquestes coses i gaudir de l’estona, no hi ha més a fer, no podem córrer per aprofitar el temps, simplement gaudim d’ell.
Un cop a terra tot són presses, males cares, estrès, etc. Córrer, per arribar a on? Sempre estem pendents de quan arribarà el cap de setmana, quan tornaran les vacances, quan és el proper pont, per què? Per què no gaudim del dia a dia?
Evidentment tenim coses a fer, treball, obligacions, però hem d’aprendre a guardar estones per nosaltres, poder baixar el ritme i gaudir d’una estona de conversa, lectura, escoltar música o simplement descansar i relaxar-nos.
És important dedicar l’energia necessària per a cada cosa, si frenem el ritme quan no és necessari estar tan activats dosifiquem les nostres energies per quan sigui necessari estar més actiu i actuar amb més rapidesa i agilitat.
Un exemple clar de córrer sense necessitat són els matins. Normalment acostumem a anar corrents, ens llevem amb el temps just per arreglar-nos, esmorzar, despertar els nens, etc. En la majoria dels casos comencem el dia a corre-cuita, això ens fa començar el dia amb un nivell d’estrès important que mantenim durant tota la jornada. Us proposo posar el despertador una estona abans, el que cadascú consideri necessari per a començar el dia a un altre ritme. Sigui perquè volem començar el dia escoltant la ràdio al llit una estoneta, volem tenir temps per arreglar-nos amb calma o simplement esmorzar asseguts, tranquiŀlament. Proveu a fer-ho, començareu el dia d’una altra forma, ja correrem quan calgui i sigui realment necessari.
El fet d’aturar-nos i baixar el ritme fa que puguem veure més enllà de nosaltres mateixos i observar coses del nostre entorn. No us ha passat mai que aneu passejant per la vostra població, per un lloc on heu passat milers de vegades i alceu la mirada i veieu un edifici maco que us crida l’atenció, que porta allà tota la vida, en el que mai us havíeu fixat? A mi sí!
Us faré una petita confessió, sabeu quan és el meu millor moment de la setmana? L'estona que surto a fer un cafè amb una persona important per mi durant el cap de setmana. És igual tot el que hagi de fer, les coses pendents..., per mi és sagrat aquest moment on no hi ha rellotge ni presses, simplement seiem i parlem amb calma sobre coses de la setmana, projectes, iŀlusions, errors, etc. Fixeu-vos que a priori pot no semblar una gran cosa, però és el moment d’aturar-se, parlar i gaudir d’això únicament, sense haver de pensar en res més.
De debò, deixeu de córrer durant el dia una estona i gaudiu de la gent del vostre entorn, de la vostra casa i de les vostres estones. Estic convençuda que notareu la diferència i no tindreu tanta pressa perquè avanci el temps.
Aquest article simplement és una petita reflexió. Si us heu aturat uns minutets a llegir-vos-ho en una estoneta d’estar asseguts amb un cafè a la mà em dono per satisfeta. Cuidem-nos!
Ana B. García Rocha
Llda. en Psicologia i gerent del Centre Psicològic MiR
Num. Col. 17.025
