La logopèdia és una professió cada cop més coneguda i reconeguda que ha anat guanyant prestigi en els darrers anys, gràcies, entre d’altres coses, al impacte social que representa. No obstant, encara hi ha gent que desconeix aquesta especialitat o que la relaciona amb un àmbit d’actuació i un públic determinat, generalment els nens i la parla.
El logopeda és aquell professional (especialitzat en logopèdia) que detecta, avalua, diagnostica i tracta els problemes del llenguatge, la parla, la veu i la deglució, atenent des de nadons fins a gent gran.
A grans trets, exposem els trastorns més comuns, recollits en aquesta taula-resum:
- Trastorns del llenguatge oral
- Dislàlia: dificultat per pronunciar un o alguns fonemes de la parla. Ex: /R/.
- Retard de la parla/llenguatge: el llenguatge apareix més tard i amb dificultats.
- Trastorn Específic del llenguatge: més greu que l’anterior; adquisició anormal de la comprensió o expressió del llenguatge parlat o escrit.
- Disfèmia: alteració de la fluïdesa i el ritme de la parla més coneguda com tartamudesa.
- Disfonies: alteracions de la veu per causes funcionals (abús o mal ús de la veu) o orgàniques (nòduls, pòlips, edema, etc.).
- Trastorns del llenguatge escrit
- Dislèxia: dificultat en l’aprenentatge de la lecto-escriptura.
- Disgrafia: dificultat per a realitzar les lletres de l’escriptura de manera clara i llegible.
- Disortografia: dificultat per escriure les paraules de manera ortogràficament correcte.
- Trastorns de la deglució
- Deglució atípica: manera de menjar incorrecta, generalment per una coŀlocació inadequada de la llengua en el moment d’empassar l’aliment que si no es rectifica pot provocar malposicionament de les dents (mossegada oberta), alteracions de la masticació, dificultat d’articulació d’alguns fonemes, etc. Si el mal hàbit persisteix la ortodòncia és insuficient.
- Disfàgia: dificultat o molèstia en el procés de la deglució (empassar l’aliment). Les conseqüències d’aquest símptoma són greus com ara deshidratació, desnutrició i pèrdua de pes, complicacions respiratòries com pneumònies, ennuegaments...
- Trastorns adquirits del llenguatge
- Afàsia: afectació del llenguatge provocada per un dany cerebral.*
- Disàrtria: alteració d’origen neurològic que afecta a la parla i a la musculatura que la controla.*
- Alexia: incapacitat per llegir després d’haver patit una lesió cerebral.*
- Afonia: incapacitat per parlar provocada per tumors a la laringe, alteracions de les estructures de l’aparell vocal (cordes vocals, musculatura), causes psicògenes, etc.
*Aquests trastorns poden ser causats per traumatismes cranio-encefàlics, Ictus, hemorragia o tumor cerebral, etc.
Per últim és important afegir que la logopèdia és una de les professions que proporciona més satisfaccions personals a qui l’exerceix.
Davant de qualsevol dubte podeu adreçar-vos a nosaltres i estarem encantats d’atendre-us.
Judith Arenas Mañas
Grau de Logopèdia i Màster en Logopèdia Clínica i Escolar
Num. Col. 3.702
