Un dels aprenentatges que els nens i nenes han de superar durant seva infantesa és la correcta adquisició de la lectura i l’escriptura. Aquests coneixements són complexos, i haurem de prestar especial atenció durant el procés que comprèn entre els 6 i 8 anys d’edat, per detectar possibles alteracions.
Tot i que la lectura i l’escriptura són processos diferenciats, es fan valdre del mateix codi alfabètic. Així, mentre que l’acte lector consisteix en desxifrar i transformar les grafies en material fonètic, és a dir, passar de lletres a sons; en l’escriptura succeeix a la inversa. Per resoldre amb èxit la tasca, serà necessari un mètode d’ensenyament correcte, i que l’alumne posseeixi un bon entrenament de les capacitats psicològiques bàsiques com són la memòria de treball, l’atenció, la concentració o la percepció visual, entre d’altres, ja que estan implicades en aquestes destreses.
Ara bé, s’ha de diferenciar entre aquells nens i nenes que tot i anar a un ritme més lent progressen adequadament, d’aquells que realment presenten una alteració en aquestes àrees. És tant important una detecció precoç dels símptomes, com un diagnòstic diferencial i intervenció de qualitat. D’aquesta manera, tot professional ha de tenir coneixements pel diagnòstic i la intervenció de les alteracions de la lectura i l’escriptura, ja que es corresponen amb un volum important de pacients que arriben a les consultes. La correcta exploració haurà de recollir tota la informació necessària aportada pels familiars i docents de l’alumne, així com una completa avaluació psicològica i logopèdica. La primera, per avaluar les capacitats intel•lectuals dels petits, descartant alteracions relacionades amb el QI, així com també atencionals o motivacionals. La segona, per aprofundir en el reconeixement de lletres, síl·labes, paraules i textos; comprensió i expressió oral i escrita, consciència fonològica i ortografia. Sempre atenent a l’edat i nivell escolar del petit pacient.
Ens trobem doncs, davant de nens i nenes que no presenten cap handicap a nivell físic, psíquic, emocional, o sociocultural, sinó que l’origen de les seves dificultats lectoescriptores es relaciona amb causes del neurodesenvolupament.
Però, quins són els principals trastorns? Sense cap mena de dubte, la dislèxia és la gran protagonista d’aquest bloc d’alteracions, entesa com una dificultat específica i de caràcter persistent en l’aprenentatge de la lectoescriptura, que afecta a un elevat nombre d’alumnes. Però no és l’única, la disgrafia i la disortografia també mereixen ser reconegudes. La primera, com a dificultat per realitzar les lletres de l’escriptura de manera clara i llegible; i la segona, per escriure de forma ortogràficament correcta.
En tot cas, no hem de perdre de vista i conèixer les possibles conseqüències més enllà de la pròpia dificultat. I és que molt sovint en aquests alumnes es generen sentiments de frustració, ansietat o desmotivació vers l’escola i els aprenentatges acadèmics, per la forta vinculació entre aquests i les seves dificultats en lectoescriptura.
En quant a la intervenció, continua sent molt important el triangle entre professionals, família i escola. El treball logopèdic normalment es complementa amb la intervenció psicològica per enfortir l’autoconcepte acadèmic i millorar l’autoestima d’aquests infants. A la família se li proporcionen pautes perquè puguin entendre les dificultats dels seus fills i gestionar les situacions acadèmiques amb ells (com deures, estudi, etc). Per últim, a nivell escolar es realitza una coordinació de serveis per facilitar pautes d’intervenció a l’aula i aplicar les adaptacions metodològiques que siguin necessàries per abordar objectius comuns i garantir l’èxit del treball.
És vital, doncs, que aquests alumnes es sentin compresos, capaços i recolzats pel seu entorn, sense posar límits al seu coneixement o nivell d’estudis, sent conscients de que no tothom aprèn de la mateixa manera, ni al mateix temps.
Tot seguit us deixem alguns signes d’alerta per identificar aquestes alteracions.
- Lectura:
- Execució lectora per sota de les característiques de l’alumne (personals i acadèmiques)
- Lectura alentida, amb salts de línia o paraules
- Repetició de síl•labes en la lectura
- Dificultat per discriminar lletres
- Alteracions per llegir paraules en l’ordre correcte
- Omissió de lletres, síl•labes o paraules
- Manca de comprensió lectora
- Escriptura:
- Inversions i/o confusions: p – q – b – d
- Escassa coordinació manual
- Omissió de lletres, síl•labes o paraules
- Errades en l’orde de les lletres en l’escriptura: es – se, la – al
- Orientació i direcció del traç i de les grafies errònia
- Postura incorrecta nen- foli
- Alteracions en la tensió motriu del traç
- Errades ortogràfiques severes
- Unió i/o separació inadequada de les partícules escrites
- Omissions, substitucions, addicions i inversions
Davant de qualsevol senyal d’alerta no dubteu en consultar per poder fer una valoració dels vostres fills. Amb la detecció precoç ajudem a que el problema no augmenti i el podem abordar de forma més eficient.
Judith Arenas Mañas
Llda. en logopèdia del Centre Psicològic MiR
Num. Col. 3.702
