EMDR malestar i trauma

Sovint, a sessió amb els pacients al preguntar sobre algún tema dolorós del passat em trobo amb el mateix tipus de resposta: “això ja està superat”, “ja ho he esborrat” o respostes similars. I ells sempre escolten el mateix comentari per la meva part: “les experiències viscudes no s’esborren de la nostra ment si no que aquesta les tapa, intentant evitar fallidament que ens facin mal, però continúen estant allà”.

En aquest escrit vull parlar d’un enfoc psicoterapèutic que ajuda a processar les situacions del passat, l’EMDR (Desensibilització i Reprocessament per Moviments Oculars). Inicialment aquest abordatge es va començar a utilitzar amb pacients amb Trastorn per Estrés Post-Traumàtic (TEPT) però a l’actualitat també és útil per tractar altres problemes que enumenarem més endavant

L’EMDR és un mètode avalat per l’evidència científica que va ser descobert i desenvolupat per la Dra Francine Shapiro a l’any 1987, quan de casualitat se’n va adonar de que si es pensava en pesaments negatius mentre es movien els ulls d’un costat a un altre aquests pensaments deixavan de provocar malestar. El que s’ha vist és que quan a un individu se li fa pensar en una imatge o un record perturbador i simultàniament se li fa una estimulació bilateral aquest record que genera avui dia tant malestar passa a ser un record que queda emmagatzemant a la nostra ment d’una forma més racional i madura deixant de ser perturbador.

Al llarg de la nostra vida passem per diferents situacions i experiències que normalment processem sense cap problema, per dir-ho d’alguna manera és com si fessim una digestió de la informació que ens arriba. Però hi ha situacions que, per algún motiu, el nostre cervell no ha pogut digerir o processar de forma adecuada fent, que tot i que hagi passat molt temps, quan hi pensem ens puguin generar malestar o bé inclús que ens vinguin imatges o sensacions d’aquell moment sense que nosaltres vulguem.

Aquest enfoc es basa en trobar amb el pacient aquelles situacions que poden ser perturbadores per ell i es recolça sobre tres eixos passat, present i futur.

Com deïem abans, l’EMDR es va començar utilitzant amb persones amb estrès postraumàtic com ara veterans de guerra i víctimes d’abús sexual. Avui dia s’ha vist que és molt efectiva per treballar accidents de trànsit, catàstrofes naturals, dol, fòbies, atacs de pànic i d’altres situacions que ens poden semblar en un principi menys amenaçants però ens han marcat com: desprotecció, intercanvi de rols a la familia o humiliacions. També s’empra en dificultats per parlar en públic, millorar el rendiment a la feina, deportistes, etc.

El missatge que m’agradaria transmetre amb aquest breu escrit és que hi ha solució, que no és normal plorar encara quan parlem d’un familiar que fa anys que va morir, o sentir angoixa a l’agafar el cotxe perquè recordem aquell accident que vam patir o enrabiar-nos quan ens encarreguen una feina que no ens toca perquè ens recorda a quan èrem petits i feiem de pares dels nostres germans. Tot això es pot treballar aconseguint que vivim més tranquils el nostre present i encarant el futur d’una altra manera.


Ana B. García Rocha
Llda. en Psicologia i gerent del Centre Psicològic MiR
Num. Col. 17.025