Por, aquesta emoció primària i adaptativa, que ens protegeix i ajuda a sobreviure. Davant d’una situació de perill, la por ens prepara per actuar o escapar i així protegir-nos. Però la por no sempre és adaptativa i en aquestes ocasions es converteix en una emoció que ens bloqueja, activa i incapacita en el nostre dia a dia.
L’altre dia parlant amb uns amics comentàvem la quantitat de gent que coneixien que tenen fòbia a alguna cosa o situació, com d’expandit està aquest tema a la població i com la gent intenta viure amb això en lloc de mirar per solucionar-ho i viure millor. Així que em van suggerir que podria ser un bon tema per escriure un petit article, i em va semblar una proposta molt encertada.
Les fòbies són pors irracionals amb una elevada incidència a la població. Parlem de por irracional quan l’emoció de por s’activa davant d’una situació o estímul que no ens suposa un perill real per la nostra integritat física. El nostre cos s’activa amb la mateixa simptomatologia física com si ho estiguéssim, però en aquella situació no es necessari que es posi en marxa tot el mecanisme per salvar-nos, ja que no hi ha perill.
Qui no coneix a algú que té por a les alçades? O que s’angoixa solament de pensar en que ha de pujar en un ascensor? O inclús algú que quan ha d’anar a fer-se una analítica s’està la setmana d’abans sense dormir? Segur que al llegir això us ve algú al cap, inclús vosaltres mateixos. Aquestes són algunes de les fòbies més freqüents però podem trobar una llista molt extensa de pors de tots tipus que patim. Moltes vegades les fòbies no són incapacitants per la persona en la seva rutina diària, per exemple una persona que té por a les aranyes pot fer el seu dia a dia amb normalitat a la nostra societat. Probablement s’esgarrifarà en pensar en una aranya o al veure una imatge d’aquest animal, però en el seu dia a dia no és un ésser que es vagi trobant pel carrer. En canvi, podem parlar d’algú que li provoqui angoixa el fet de pensar en pujar en un ascensor. Aquesta persona ens dirà: “no passa res, jo sempre pujo per les escales, així faig cames”. El problema és que el fet d’evitar situacions que ens provoquin malestar no fa que el problema es solucioni, tot el contrari, no solament es mantindrà en el temps si no que a més pot empitjorar, fent que aquesta por es generalitzi a altres situacions que ens poden resultar similars.
Altre aspecte a tenir en compte és que aquestes pors irracionals es traspassen a la gent del nostre voltant, sobretot als fills. Si una persona sempre viu amb angoixa pujar a un lloc alt és fàcil que el seu fill al veure que la persona amb qui té un vincle i li ha de proporcionar seguretat està angoixada, s’angoixi també.
Les fòbies es poden treballar i superar, doncs si es pot millorar, per què no fer-ho? No és millor anar de viatge a algun lloc i poder pujar a un mirador per contemplar i gaudir de les vistes? No és millor tenir la opció d’agafar l’ascensor o les escales segons ens vingui de gust, enlloc d’actuar segons la nostra por ens dirigeixi? I si algun dia ens trenquem una cama i l’hem d’agafar, per què passar-ho malament?
Des del Centre Psicològic MiR combinem l’enfoc EMDR amb el cognitiu-conductual per abordar aquest problema. Establim una jerarquia de les situacions que poden generar malestar a la persona ordenades de menor a major intensitat. Indaguem sobre l’arrel del problema, on, quan i com va començar i treballem amb això. A més és molt important la psicoeducació, saber què és una fòbia, com es genera, simptomatologia i desmuntar mites i creences errònies. Una vegada anem avançant, la persona es va exposant a les situacions plantejades al llistat i anem veient com es va sentint, reforçant els avenços fets i processant els moments de més malestar perquè deixin de generar aquestes sensacions negatives.
Per tant, podem concloure que les fòbies es poden treballar i el que és més important, solucionar!
Ana B. García Rocha
Llda. en Psicologia i gerent del Centre Psicològic MiR
Num. Col. 17.025
