En aquest breu escrit parlarem sobre les emocions i l’expressió d’aquestes. Primerament referir que l’expressió de les emocions és un tema cultural, depenent del lloc on vivim està ben vist expressar-les o no. Per exemple, a la cultura japonesa no s’expressen les emocions ni positives ni negatives. El com expressem nosaltres les nostres emocions depèn del context cultural on ens trobem i del nostre entorn, és a dir del que hem après a casa des que érem petits.
Les emocions es classifiquen en dos grans grups:
- Emocions primàries
- Emocions secundàries
Les emocions primàries són les més bàsiques i transculturals és a dir, són les mateixes ens trobem en el lloc on ens trobem, com per exemple l’alegria o la tristesa. Les secundàries normalment poden estar formades per les primàries i depenen més del nostre context cultural. Per exemple el que ens fa sentir vergonya a Barcelona probablement no li generarà aquesta emoció a un individu que visqui a una ciutat de l’Àfrica. Veïem un exemple que iŀlustri això: una persona que eructa a taula durant un dinar. A la nostra cultura no està ben vist i per tant la persona es sentirà avergonyida; en canvi en altres llocs del món és símbol d’agraïment del comensal cap a l’anfitrió per tant la persona no sentirà aquesta emoció.
Cal destacar que sovint trobem que les emocions positives està ben vist exterioritzar-les, en canvi no succeeix això amb les negatives. Quantes vegades no ens han dit quan érem nens o hem dit nosaltres a algun infant expressions com "no t’enfadis, que et poses molt lleig" o "els homes no ploren" entre d’altres. Això comporta que aprenem que expressar afectes negatius és dolent i no s’ha de fer. Inclús ja a l’etapa adulta quan verbalitzem com ens sentim, si l’emoció que estem expressant és negativa, com ràbia o tristesa, acostumem a escoltar frases com "no et posis d’aquesta manera" o "aixó no té importancia" etc, aquesta conducta l’anomenem invalidació.
Hem de tenir en compte que totes les emocions són importants i tenen dues funcions. D’una banda la funció adaptativa que regula l’organisme per tal d’actuar, per exemple, si tenim por el nostre organisme es prepararà per fugir o enfrontar-s’hi. D’altra banda hi ha la funció social que facilita la nostra adaptació a l’entorn social. És a dir expressarem què sentim als altres per tal de que entenguin com estem i es puguin adaptar al moment en que ens trobem.
Quan creixem al costat d’algú que constantment ens invalida podem arribar a sentir-nos culpables d’experimentar les nostres emocions. Arribant a creure que és dolent, que farem mal a algú o que el que sentim no és important o adient, quan en realitat és la cosa més natural del món. El no expressar emocions acaba provocant en nosaltres inseguretat, problemes d’autoestima i assertivitat (habilitat per expressar-nos sense faltar a l’altre i sense sentir-nos culpables) a més de problemes físics deguts a la somatització.
S’ha de dir que dins de l’expressió de les emocions hem d’aprendre a gestionar-les i a saber en quin context les expressem. Però això ens donaría per un altre capítol que podem abordar més endavant…
En resum, expresseu el que sentiu a les persones properes, tant emocions positives com negatives, permeteu que els altres ho facin i ensenyeu als vostres fills a fer-ho, us sentireu millor amb vosaltres mateixos i aumentarà la vostra autoestima.
Ana B. García Rocha
Llda. en Psicologia i gerent del Centre Psicològic MiR
Num. Col. 17.025
