En moltes ocasions, cada vegada més, els odontòlegs i logopedes coŀlaboren i complementen les seves professions. Generalment, és el dentista qui fa el diagnòstic i derivació del pacient al logopeda. El motiu principal d'aquesta relació és que el pacient presenta Deglució Atípica.
Però, què és la Deglució Atípica? Quines conseqüències té? Com es pot tractar? Aquest escrit pretén abordar aquestes qüestions d'una manera clara i concisa.
La Deglució Atípica és la coŀlocació incorrecta de la llengua quan mengem, concretament en el moment d'empassar l'aliment, on la llengua exerceix una pressió inadequada contra les dents (incisius superiors i inferiors). A més, es poden afegir:
- Moviments compensatoris amb el cap o el coll
- Ganyotes i/o sorolls
- Escapament del menjar o del líquid
- Restes d’aliment després d'empassar
- Contracció de llavis i mentó
- Masticació i formació incorrecta del bol alimentari
- La llengua descansa entre les dents
- Tendència a respirar per la bocs
- Dificultats per pronunciar alguns sons de la parla (dislàlia)
Però la conseqüència més notòria és que les dents, degut a la pressió de la llengua, es desplacen cap endavant deformant-se l'arcada dentaria. Quan això succeeix moltes persones opten per iniciar un tractament d'ortodòncia. Però el que han de saber és que si primer no es resol a nivell logopèdic la Deglució Atípica, aquest tractament serà insuficient, ja que la persona continuarà amb els mals hàbits. Sovint venen a consulta persones que han portat ortodòncia durant anys i ara tornen a tenir les dents mogudes, i han fer de nou el tractament amb el dentista ja que continuen fent una coŀlocació de la llengua inadequada i s’ha tornat a produir el desplaçament de les dents.
Per això, com avançàvem al principi, la importància de l'estreta coŀlaboració entre l'odontòleg i el logopeda. Segons les recomanacions del dentista, primer es corregirà la Deglució i després s'iniciarà el treball amb ferros, o bé es farà simultàniament. No obstant, moltes vegades ens trobem amb mal hàbits de petits i no tant petits, que desencadenen en Deglució Atípica. I s'ha de treballar igualment. En molts casos una valoració i/o intervenció logopèdica precoç pot evitar que s'instaurin patrons incorrectes.
Alguns exemples són:
- Ús prolongat del biberó
- Allargar l'alimentació infantil i els menjars triturats
- Ús del xumet més enllà dels 2 anys i mig – 3 anys
- Fer la pipa
- Coŀlocar la llengua entre les dents (interposició lingual)
- Respirar per la boca
- Mossegar o succionar objectes
- Mossegar-se els llavis i/o les ungles
En tot cas cal tenir present, que la Deglució Atípica pot afectar tant a nens, adolescent com a adults. Independentment de la franja d’edat on es detecti, la recomanació es contactar el més aviat possible amb el logopeda per iniciar tractament i corregir amb eficàcia el problema.
L'objectiu serà millorar el to muscular de llavis, llengua, galtes, etc. i restablir l’equilibri de les estructures facials, per ensenyar després el mode correcte de menjar. El tractament de la Deglució Atípica és molt gratificant per la persona ja que amb poques sessions es poden veure resultats.
Judith Arenas Mañas
Grau de Logopèdia i Màster en Logopèdia Clínica i Escolar
Num. Col. 3.702
